En primer lloc m'agradaria comentar una miqueta el perquè del títol del meu blog...
Com veieu he decidit titular-lo La paia al ui, amb la particularitat de la lletra ll transformada en i. I és que, no sé si ho sabeu, però als que som de Ripoll ens diuen els de la paia al ui pel fet que moltes vegades pronunciem i el so de ll. La veritat és que molts dels meus amics i, també he de reconèixer que jo mateixa, ho fem de vegades sense adonar-nos-en. Per tant, ja que estem parlant de llengües, vaig creure que era un títol prou encertat.
Expectatives:
Les meves expectatives sobre l'assignatura són conèixer una miqueta millor els mecanismes i els conceptes sobre l'àmbit de l'ensenyament de llengües. Com vam comentar un dels primers dies de classe, òbviament, no sortirem formats com a professionals en acabar l'assignatura, però si que tinc interès en conèixer i aprendre una miqueta més sobre el tema. En el meu cas, vaig triar l'assignatura perquè el món de l'ensenyament sempre m'ha cridat molt l'atenció i vaig creure que aquesta assignatura em permetria endinsar-me una miqueta més en el terreny i obtenir més coneixements, així com una miqueta més de conceptes i mètodes relacionats amb l'ensenyament de llengües.
M'agradaria dir que el plantejament de l'assignatura em va sorprendre bastant, ja que en el moment que vaig triar-la, no m'imaginava que el funcionament durant el trimestre seria aquest. De totes maneres, he de dir que vaig trobar la metodologia d'aprenentatge molt interessant i profitosa. A més, crec que el fet que els alumnes haguem de crear el nostre propi blog i les wikis en grup ens permet assistir a unes classes més actives i dinàmiques.
Finalment, crec que el plantejament de les classes de seminari i de grup gran està bé. Penso que hi ha molta diversitat a la classe i això és bo, ja que ens permetrà veure experiències i casos molt diferents. A més, les classes de seminari en grups més reduits ens permetran comentar més a fons els aspectes que se'ns presentin a les classes de grup gran.
Aprenentatge de llengües:
Pel que fa a la meva experiència 
personal com a aprenent de llengües, crec que és un dels perfils més normals. A casa, sempre he parlat en castellà (la meva llengua materna). A l'escola, però, sempre he parlat en català. Per tant, considero que, tot i que aquesta última no és la meva llengua materna, la he adquirit des de ben petita, simultàniament al castellà, tot i que potser amb freqüències diferents.
Considero que l'aprenentatge de les dues ha estat bastant equilibrat, ja que sempre les he parlat les dues. Com a anècdota, recordo que de ben petita barrejava algunes paraules entre les dues llengües i que, sorprenentment, quan parlo en castellà, malgrat sigui la meva llengua materna, es pot intuir una mica l'accent català en la pronuncia d'alguns fonemes, per exemple, la "l".
A més del català i del castellà, a tercer de primària vaig començar a estudiar anglès a l'escola. Llavors, dos cursos després d'aquest primer contacte amb una llengua estrangera, vaig començar a anar a classes extraescolars.
Finalment, a primer d'ESO vaig començar a aprendre francès. Tot i que vaig començar l'aprenentatge d'aquesta llengua mitjançant l'elecció de crèdits variables que oferia l'escola, després, al Batxillerat, vaig seguir estudiant-lo perquè, tot i que vaig triar l'itinerari de ciències socials, a la meva escola hi havia la possibilitat de fer francès amb aquest itinerari.
Per acabar, em cal parlar de l'últim contacte recent que he tingut amb una llengua nova. Us parlo de l'Alemany... No n'havia fet mai, però a segon de carrera, quan vam marxar d'erasmus, em vaig posar a estudiar-lo allà. La veritat és que va ser una experiència diferent, ja que vaig aprendre alemany en anglès. Considero que no conec bé la llengua, ja que quan vaig tornar d'anglaterra no vaig seguir estudiant alemany (és una cosa pendent que algun dia vull reprendre, jeje).
Finalment, em queda parlar d'alguns dels professors que he tingut al llarg del meu aprenentatge de llengües. Com us podeu imaginar, al llarg del nostre aprenentatge sempre hi haurà professors que ens agradaran més i professors que menys, els que faran que la classe sigui dinàmica i divertida, i els que la convertiran en un tostón. En el meu cas m'he trobat professors de tot tipus, però m'agradaria mencionar-ne un que sempre recordaré especialment. De fet, era una professora; era l'Assumpció. Baixeta, amb ulleres i sempre amb un somriure als llavis. L'Assumpció ens feia francès, i la manera que tenia de preparar les classes feia que els alumnes anéssim predisposats a aprendre (en una edat díficil d'aconseguir-ho). Recordo que exprimíem al màxim els seus coneixements. Cal dir que practicàvem molt l'expressió oral i sempre tractàvem temes que ens interessàven. Era una professora molt propera, sense pèls a la llengua i això feia que la distància professor-alumne es difuminés.
La foto que adjunto al meu escrit d'avui representa el meu ventall lingüístic.
Fins la pròxima blocaires.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada