La meva experiència com a aprenent de llengües i les diverses metodologies d’ensenyament aprenentatge

Bé, avui ens toca parlar de les metodologies d’ensenyament que he experimentat com a aprenent de llengües. Primer de tot, m’agradaria tornar a dir que mai m’havia parat a pensar en l’infinit número de metodologies diferents que els professors poden aplicar a les seves classes. De fet, fins fa poc no era conscient de les diferents metodologies que he estat experimentant o, si més no, no ha estat fins ara que puc posar noms i etiquetes a les diferents activitats que he realitzat durant tots els meus anys d’aprenentatge.

Al llarg de tots els anys d’aprenentatge considero que he experimentat una gran varietat de metodologies, sempre trobant algunes més interessants que d’altres. Crec que sempre depèn també de l’edat, ja que una metodologia que resulti molt eficaç i interessant per alumnes de primària podria resultar molt repetitiva i avorrida per alumnes de batxillerat. Crec que és bo que cada professor adeqüi la seva metodologia al tipus d’alumnes i als interessos específics de cadascú.

De fet, defenso la idea que no hi ha una única metodologia d’ensenyament que sigui eficaç i immillorable, sinó que crec que cada col·lectiu d’alumnes respondrà millor amb un tipus de metodologia. També dependrà dels interessos d’aquest col·lectiu i, en múltiples ocasions, del professor, ja que en molts casos podem trobar professors que utilitzin la mateixa metodologia però que els resultats obtinguts siguin diferents. Cadascú tindrà la seva manera de fer i la seva manera d’aplicar la teoria i metodologia lingüístiques.

Per resumir una miqueta la meva experiència com a aprenent i les diferents metodologies, m’agradaria recordar els anys de parvulari on començàvem a parlar de manera coherent i quan ja parlàvem amb fluïdesa la nostra llengua materna. Tot i que la meva memòria només pot abraçar petites activitats puntuals, tinc molt bons records de totes les cançons que apreníem i que cantàvem tots junts en rotllana a la classe. A més, la petita experiència que he tingut com a professora d’anglès amb alumnes de P5, em diu que encara avui dia les cançons són un recurs molt útil per ensenyar als nens petits. Per exemple, qui no recorda haver ballat el “Joan petit com balla” a la classe amb els seus companys? No creieu que és un molt bon mètode per ensenyar les parts del cos als nens petits?

Si seguim parlant de música, podem veure que és un bon recurs per a l’aprenentatge de llengües. Per exemple, a les classes d’anglès o francès, en moltes ocasions preparàvem una cançó per aprendre el vocabulari, millorar la comprensió oral, l’expressió oral, etc. A més, en l’aprenentatge de qualsevol llengua sempre s’ha recomanat escoltar música i intentar entendre la lletra i fer exercicis per aprendre una miqueta més. En el meu cas, Coldplay és un dels meus grups preferits en l’actualitat, i si hagués de realitzar una activitat per alumnes aprenents d’anglès, recomanaria treballar sobre alguna de les cançons del grup, ja que la pronunciació del cantant és molt entenedora. Aquí us deixo una de les cançons del grup: The Scientist.

Per acabar, m’agradaria mencionar la metàfora que Ernesto Martín Peris ens diu en el seu article, on compara la vida amb l’aprenentatge. Com bé diu l’autor, tant en la vida com en l’aprenentatge és més important el camí que el destí. Per tant, com a aprenents sempre hem d’intentar absorbir tot el millor de cada metodologia.